Ets a: Portada

CULTURA

Història

El topònim Ginestar prové de ginesta (arbust de branquillons verds, fulles petites i flors grogues), planta molt abundant al terme.


La vila de Ginestar prové d'una alqueria àrab on, segons la tradició, hi havia una gran ginesta, per la qual era coneguda amb el nom de Mas de la Ginesta, masia formada per unes quantes cases agrupades. L'origen de la població és posterior a la restauració cristiana, encara que dins el terme s'han descobert làpides del període visigòtic.


Va estar en poder dels templers, dels quals va rebre la carta de poblament l'any 1206. En suprimir-se l'Orde del Temple, la vila passà sota el domini dels Hospitalers.


S'ha de citar, l'any 1408, el pas per la vila del rei Martí l'Humà, que es trobava a Tortosa. També cal destacar l´estada al municipi, l'any 1585, de Felip II, quan feia el seu segon viatge a Catalunya.


Durant la guerra civil de 1936, els republicans, la nit del 24 de juliol de 1938, en el precís moment de començar la batalla de l'Ebre, construïren amb barques i taulons una passarel·la entre les poblacions de Benissanet i Ginestar, que els permeteren de travessar el riu d'una manera sorprenent i que ja és història.



Festes i costums


Ginestar celebra la seva Festa Major el dia 11 de novembre, en honor de Sant Martí.


El segon diumenge de maig té lloc la Diada de l'Ermita, amb la participació de tot el poble. S'organitza un dinar de germanor i diversos actes festius.


El dia 8 de desembre, dia de la Puríssima, es fa una subhasta de plats que han estat cuinats per voluntaris, en benefici de l'entitat Escola i la Banda de Música "La Ginesta".



Llocs d'interès


L'edifici més notable de la població és l'església parroquial de Sant Martí, construcció barroca del segle XVIII, amb tres naus i cúpula sobre el creuer. El campanar de torre resta inacabat. També es conserva encara que en molt mal estat, l'antiga església parroquial, edifici d'una nau coberta amb volta de canó apuntada.


A 500 metres del poble hi ha l'ermita de Sant Isidre, datada l'any 1617. L'interior és decorat amb pintures murals del segle XVIII.


INDRETS TURÍSTICS
Hi ha diferents llocs turístics entre els quals cal destacar l'Embarcador i la Font de l'Aiguadí, paratge natural.


PATRIMONI ARQUEOLÒGIC


S'han efectuat diverses actuacions en tot el terme:



-
Barranc de Gàfols.

Es troba en un extens peneplà i ocupa una petita àrea d'uns 300 m². S'ha descobert l'estructura d'un petit poblat format per un mínim de 13 recintes als quals cal afegir una estructura de forma trapezoïdal allargada excavada a la roca base. Aquests recintes estan separats per 3 carrers de traçat rectilini, d'una amplada lleugerament superior a 1 metre. Per a aquest ús controlat que es fa de l'espai, es pot parlar d'una estructura protourbanística. Els murs es van aixecar damunt de basaments fets amb cairons de pedra agafats amb fang i estan formats per toves rectangulars col·locades verticalment. Quant a la cronologia, destaca l'absència total d'importacions gregues o d'altres materials que puguin donar una datació precisa. La tècnica de construcció que es documenta al jaciment és relativament evolucionada i permet proposar una datació posterior al 590/580 aC. per a la darrera fase d'ocupació del jaciment. El material recuperat evidencia una autèntica colonització agrària lligada a la penetració del comerç fenici, iniciada probablement a finals del s. VII aC. En relació a l'estructura social, se suposa que cada recinte (almenys els que estaven dotats d'una llar), allotjava una família. Les famílies estaven vinculades entre si compartint residència i treball i això ho evidencia el fet que hi ha elements que suggereixen un treball comunitari, com ara el paller situat darrere de les habitacions, els recintes dedicats a la mòlta o el fet que només hi hagi un sol forn. En altres troballes posteriors a la inicial, es descobriren noves estructures que permeten augmentar l'extensió d'aquest petit poblat. Així, fins al moment, hi ha 17 recintes identificats, i és possible que n'aparegui un altre.
Amb el suport de:
Diputació de TarragonaConsell ComarcalAOC


Ajuntament de Ginestar , Tots els drets reservats - Normes de privacitat - Qui som?